Cartes d'amor i rebel·lia

Ciències humanes. Lydia Cacho. Cartes d'amor i rebel·lia.

Un llibre íntim, valent i commovedor d'una periodista convertida en símbol de la lluita pels Drets Humans.

«Colònia Mixcoac, Ciutat de Mèxic, 12 d'abril de 1975. Avui vaig complir dotze anys i el meu oncle Manuel va dir que haig d'apuntar en el meu diari aquest dia especial perquè és un any màgic. Diu que al gener va canviar la història del meu país perquè en la Constitució (que és un llibre on apunten les lleis perquè la gent obeeixi, facin coses bones i no es matin tots) van posar que l'home i la dona són iguals davant la llei. Als homes els diuen varons».
Lydia Cacho

Són les sis de la tarda d'un dia de 1975 quan Lydia Cacho s'amaga en un racó de l'habitació que comparteix amb les seves dues germanes, presa la petita llibreta amb la qual li ha obsequiat la seva mare i escriu la seva primera trobada amb la mort en forma de carta per al seu amic Carlos.

Amb lletra manuscrita, el seu primer diari revela un Mèxic governat pel PRI, la descripció de les desaparicions d'estudiants, els policies revisant motxilles a nenes i nens als afores del Col·legi Madrid. Les contradiccions i rareses d'un país que a poc a poc s'acostuma a la violència i la mentida són narrades des de la ploma d'una nena rebel de classe mitjana que escapa de la seva llar perquè es nega a acceptar el destí manifest decretat pel masclisme.

L'autora se submergeix en quaranta-sis anys de diaris, fotografies, intercanvis epistolars i memorabilia que ha guardat com si sabés que hauria de convertir-se en una pionera del periodisme feminista mexicà. Amb Cartes d'amor i rebel·lia, Lydia Cacho traça el nítid retrat d'una vida lliurada a la cerca existencial, al romanç, la passió, la poesia i la indignació de viure en un món injust. Aquest és el seu llibre més íntim i revelador.

Castellà. Com a nou! Molt poc ús.